-
- La
cançon del poèta
- (en remembre de Mistral, Bessou, Vermenouze e Boudou)
-
- Que non, s'oblida pas la
cançon del poèta
- Quitament se la
nuèch la recapta del jorn,
- Son cant abelugat se
remembra totjorn
- E tanplan
reclantís, portat per la tempèsta.
-
- Car lo vent, de tot
temps, alisa la ginèsta,
- E son buf bresilhaire
escampilha a l'entorn
- L'esperit renaissent que
nos baila a son torn
- L'urós gaug
poëtic que reviuda la fèsta.
-
- Tant que l-i aurà
lo cèl, ont brilha l'estelum,
- Mai una fònt
vidorna, ont se mira lo lum,
- Se veirà un autre
òme encantat dins son èstre.
-
- Alara la cançon,
virada en revolum,
- Sortirà de sos
pòts, alai sul vièlh campèstre
- Tal lo Fenís
antic, mudat en novelum !
-
- Zefir
Bòsc